A la mateixa col·lecció blava a què em referia al darrer apunt, anys ha (7 i mig), trobem un senyor disc: Page one (Nova York, 6.3.63 -en datació anglosaxona-), el primer signat pel saxofonista Joe Henderson. L'hi trobem tocant el saxo tenor, acompanyat de Kenny Dorham (trompeta), McCoy Tyner (piano), Butch Warren (contrabaix) i Pete La Roca (bateria).
En ser un disc molt variat, és molt adient per a introduir-se en el jazz, especialment, el hard bop:
· Una «Blue bossa» nova, en do menor, clàssic de les jam sessions
· Una balada, «La Mesha», el 2n tema de Dorham (també autor del text del llibret!)
· Un blues ràpid, «Homestretch»
· Un latin, «Recorda me», també prou versionada, i apareguda, per qüestions de drets, sota el nom de «No me esqueca» [esqueça] -'no m'oblidis'-, al 1971, a In pursuit of blackness
· Un tema de jazz més pur, «Jinrikisha», de reminiscències modals i orientals, potser el més espesset per a oïdes novelles
· Un swing d'aire clàssic, «Out of the night»
Un disc ben complet, doncs. Però anem al tall de la pífia: l'edició CDP 7 84140 2 (Blue Note, 1997) (https://www.discogs.com/release/3571486-Joe-Henderson-Page-One) conté un llibret que respecta el text original de Dorham, però amb les pàgines 1 i 3 intercanviades. Per tant, per a llegir com déu mana el text del llibret, hem de seguir 3-2-1-4. Coses dels follets blaus (els barrufets?... ;-).
